L’illa maleïda

Ruben Freitas_3ème I Lycée Comte de Foix

L’estiu passat estava a la platja amb la meva família i li vaig demanar al meu pare si podíem anar a donar un tomb amb una moto d’aigua. El meu pare em va dir que sí i vam estar uns 15 minuts donant tombs. Vaig veure una illa i li vaig dir al meu pare que si podíem anar-hi. Quan vam arribar ens van envoltar en menys de 5 minuts un grup de taurons molt grossos. Vam tenir por perquè estaven envoltant la moto i no teníem el mòbil per demanar ajuda. Vaig començar a cridar de tanta por i cada vegada apareixien més taurons al voltant de l’illa, on hi havia gavines mortes i tot tipus d’animals… Continuarà like per a la segona part.

La separació

Ariadna Monteiro Pinheiro_3ème I Lycée Comte de Foix

La gent diu que el dolor sentimental més fort és quan es mor un ésser estimat. Suposo que tenen raó, però a mi el dolor que més mal em fa és quan una persona que estimo, sense raó, s’allunya. Crec que soc jo el problema i potser sí que ho és, perquè soc massa insegura. No ho sé, però jo sento que quan es mor algú, sé que no se n’ha anat per la seva voluntat, en canvi, quan la persona és viva i surt de la teva vida, ha estat per alguna raó. Quan estic en aquesta situació, pensaments negatius i milers de preguntes sense resposta m’envaeixen. Simplement és una sensació que no li desitjo a ningú. La mort és llei de vida, la resta no.