Xènia Pedra Ribas_3r A Col·legi Mare Janer
Sempre vaig evitar aquest moment, el dia on tot pararia. Intentava no pensar-hi. Em mentia a mi mateixa. En resum, escapava de la realitat. Érem al lloc on havíem esperat tot l’any per ser-hi. Tot anava bé, però una trucada, un fil de veu al telèfon, ens va parar la diversió. Va passar allò que tant intentàvem evitar. Ella ja no hi era. Un silenci. Ningú es va atrevir a dir res. Abraçades. Plors. En aquell instant pensava que ja sabia que aquest dia arribaria. Això sí, el meu cor no opinava el mateix. Tot va passar molt de pressa. I encara ara, tornar a aquella casa ja no és el mateix, està tot buit. Sincerament, hi falta algú.