Mariana Hernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Aquell matí em vaig despertar sense sentir res, encara que sabia que aquella mateixa nit ell se n’aniria i no tornaria a veure’l durant molt de temps. Però així i tot no podia assimilar el que passava, però quan per fi arriba la nit, i el vaig veure a fora amb les maletes a punt de marxar, no podia evitar sortir corrent amb ell i anar cap al buit junts ja que sempre li vaig prometre a la solitud que només seríem ell i jo. Encara que fos un amor masoquista, sabia que ell era l’únic que mai no m’havia de deixar sola, tots els altres ho feien, se n’anaven i no els importaven quan aprens a viure amb ell, mai més ho deixes, t’estimo molt