Dia: 7 de març de 2023

Nil Santos_3r A Col·legi Sant Ermengol
Una petita esquerda, però molt profunda, havia aparegut al mig del parc. A la gent no li agradava i llavors va demanar que la tapessin. Uns obrers van anar-hi, però a mesura que clavaven els claus, l’esquerda s’anava fent més gran i van pensar que potser necessitarien una excavadora per enterrar el forat. L’endemà van tornar-hi i van començar a omplir-la de terra, s’hi van estar 6 hores i l’únic canvi que va fer l’esquerda va ser triplicar la seva mida i ara ja ocupava quasi tot el parc. Els obrers van deixar-la estar ja que podria afectar tota la ciutat i van construir-hi una muralla perquè ningú s’hi apropés ni hi tirés terra.

Martina Escudero_3r A Col·legi Sant Ermengol
Encara tinc present la primera vegada que ens vam veure, ja fa tants anys que ni ho recordo. Ella portava un vestit blau i els cabells recollits en una cua. I jo, jo ja ni recordo el que portava. L’únic del que vaig ser conscient aquella nit és que la vaig veure des de l’altra punta de la sala, i quan vam creuar mirades vaig sentir una sensació de vertigen que em va semblar meravellosa, un aleteig estrany, un pessigolleig agradable a l’estómac. No estic gaire segur de si ella va sentir l’arribada de l’huracà amb la mateixa intensitat que jo, però resava perquè així fos. Sortosament, el vol de les papallones ens havia capturat als dos.