Valentina Vila Moliné_3r B Col·legi Mare Janer
Recordo el dia en què ens vam conèixer, no hi havia ni mica de confiança, fins que vam arribar en un punt on érem pràcticament inseparables. De vegades, sense cap mena de sentit t’intranquil·litzaves, no eres tu… fins que un dia em vas confirmar la teva fatídica notícia. Va ser llavors quan ho vaig entendre tot.
El teu somriure cada matí. Quan t’equivocaves, ho reprenies i seguies. L’expressió tirar la tovallola mai t’havia agradat. La teva bogeria, el teu bon humor i la forma amb què alegraves els dies a la gent. Estaves atemorida pel que et podia passar, però mai ho mostraves. Sempre endavant. Tu, la meva alegria, m’has deixat.