Lara Saraiva Veigas_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Solament necessitava dos minuts més. Dos minuts per agrair-ho tot a la seva família i un últim t’estimo. Dos minuts per dir-ho tot a les noies que es feien dir “amigues”. Però ja no podia més, estava farta de com es sentia en aquell món, de com tothom la ignorava perquè deien que era una “víctima”. Però ja no podia fer res més, l’aigua ja es tintava de color vermell, els ulls se li tancaven i en aquell moment va clavar la seva mirada sobre mi. Només li havia fet un favor, un favor que segur que li agradava. Havia acabat amb el sofriment. Però van picar a la porta just en aquell moment, i ara tenia dos minuts per sortir corrents.