Afició

Èric Lucea_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
L’Iu està molt nerviós al vestidor, sent un soroll ensordidor. Mira el rellotge. És hora de sortir a la pista. Comença a tremolar, el so puja d’intensitat. No s’ho esperava. S’intenta aixecar, però no pot. Les forces l’abandonen. Sent el seu nom pels altaveus, fa un esforç més, aconsegueix aixecar-se i surt del vestidor. Es troba els seus contrincants, també nerviosos. Entra a la pista. S’adona que a la grada no hi ha ningú i que el que està sentint són els altaveus i l’arbitre picant el tambor. Les cames li deixen de tremolar i recupera la tranquil·litat. Ara li toca jugar una partida de parxís d’una lliga que a ningú li interessa.

La rutina

Noa Lorenzo_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
Era un bon dia al matí, i com sempre, havia d’agafar l’autobús per anar a l’escola. Però m’havia despertat molt tard, no sé si l’alarma no m’havia sonat o simplement l’havia ignorat com algunes vegades em passava. Em vaig vestir corrent, vaig esmorzar i vaig sortir disparada cap a la parada d’autobús. Ja havia passat. No sabia què fer, com podria arribar a l’escola a temps? Els meus pares no em podien portar, ja se n’havien anat a treballar. Tampoc tenia cap bicicleta, només em quedava una opció: caminar. Després d’una llarga estona a bon ritme i pensant en quina excusa li explicaria a la professora, em vaig adonar que era dissabte.