Dia: 2 de maig de 2023

Leandra Riberiro_4t  Col·legi MAre Janer

Recordo quan era molt petita i ens preguntaven què ens agradaria ser quan fóssim grans. Recordo sentir els meus companys de classe dir: bomber, professora, metgessa, futbolista, cuinera… Recordo quedar-me callada, sense saber què volia ser de gran, cap d’aquestes coses que deien els meus companys m’agradava gaire i només somiava poder ballar i ballar sobre els escenaris.
I això ens porta al dia d’avui, que ja estic a 4t d’ESO, i encara no he decidit el que vull fer quan sigui “gran”, però sé que si la meva “jo petita” m’estigués mirant em diria que seguís els meus somnis, que són els únics que em faran brillar a la vida.

Max Perles Hernández_4t  Col·legi Mare Janer

Un dia qualsevol m’aixeco al matí, obro la porta, noto la gespa amb els peus descalços, obro la freda tanca per anar a l’escola, però hi arribo tard. Ningú em crida l’atenció, entro a classe, dic bon dia, ningú em contesta, surto al pati i m’assec, però no rebo cap atenció, no em molesta. És hora de tornar cap a casa. Agafo el bus i no em fa pagar el bitllet, suposo que serà sort. Premo el botó de l’estop però no funciona, crido el conductor i no m’escolta.
Arribo tard, massa tard. Camino fins a arribar a casa meva. Em començo a alterar perquè la començo a veure, la veig, veig la freda tanca del maleït cementiri on ara visc i viuré…