No sempre estimar-se molt és estimar-se bé

Abril Segarra Peix_3r A Col·legi SAnt Ermengol

Per què molts cops quan trobes l’amor et sents insuficient, si has aconseguit el que tothom vol, el que tu sempre volies? La veritat, no ho sé, per què hi ha aquesta sensació, tant de bo no existís. Em sento com si hagués guanyat el tercer lloc, però havia quedat primera. Al final aprens que estimar de veritat també costa, que no sempre és fàcil trobar allò adequat. Si estimes, estimes bé, no ho fas per qualsevol cosa. Quedar primer no val per res si no t’ho mereixes. Ja sé per què em sento insuficient, m’he adonat que jo no m’estimava, llavors difícilment puc estimar els altres, perquè primer t’has de saber estimar i valorar a tu mateixa.

5 sentits

Martina Gelabert José_3r A Col·legi Sant Ermengol

Navego pel mar. Tinc por. Estic sola. La tempesta s’apropa. Onades gegants. Una m’atrapa. No sé on soc. No veig res. Començo a fer voltes. Cop fort. Al centre de l’esquena.
Un silenci inquietant. Sento el soroll de les onades. Plena de sorra. Gust salat. Començo a tossir. Olor d’algues.
Obro els ulls. Sospiro. “Estàs bé? Què t’ha passat? Qui ets? D’on vens?” No sé què respondre. No tinc paraules. Noi amb cara d’estranyat. Arrufa les celles. “Quin idioma parles? M’entens?” Que pesat. Penso. M’aixeco i començo a caminar. Em segueix. M’agafa del braç. Em dona mitja volta. Em besa. “T’he estat buscant tant de temps.” Em deixo abraçar.