Dia: 7 de maig de 2023

SEDNA CLASCÀ MARTÍN_3r B EA Segona Snsenyança de Santa Coloma

Respiro, espero i em tranquil·litzo,  nosaltres hem de ser, hem de viure. Recordo tot allò que he fet malament, no es pot tornar enrere. Soc a la muntanya, bec, oloro i torno a respirar, passa un esquimal ple de neu, brillant i gegant, no el podré tornar a veure, ja se n’ha anat.
No sé què fer amb la meva vida. Parlo, observo, tot és fosc, no bec res. És una sensació incòmoda, sense cap olfacte, no sento ningú, torna a ser tot fosc.
Tot és igual. Ha de canviar? Sí, és de dia, ja soc feliç, sento la vida com circula pels vents. No penso tornar enrere, era una sensació incòmoda, horrorosa, impactant. Soc lliure de fer el que vull.

NÀDIA PUJOL CALZADA_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma

Sento uns sorolls i m’aixeco del llit, l’habitació tota fosca, no trobo l’inter-ruptor per encendre el llum. I ho torno a sentir, la porta es tanca i la fusta cruix. Els nervis envaeixen el meu cos, vaig començar a suar, les tremolors arriben al meu cos, la primera llàgrima em va caure dels ulls. Els sorolls continuaven, de com se sent un plat caure a terra, un minut després un altre, i així contínuament. Em vaig amagar dins l’armari, no podia moure’m, volia demanar ajuda, però no em sortia. El riure d’una persona se sentia, se sentia que era a la cuina, després al menjador, al lavabo, i de cop es va obrir l’armari.