Emma Estragués Aranda_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino
No vaig pensar ni a agafar un paraigua, no m’importava mullar-me, només volia arribar abans que passés res. Mentre corria amb totes les meves forces, vaig ensopegar i vaig caure de cara a terra. Em volia aixecar, però les llàgrimes em van poder. Es camuflaven amb la pluja. Un crit em va sortir de dins amb tot el dolor comprimit. Vaig mirar a terra, hi havia un toll. M’hi veia reflectida, i també hi era la Clàudia. Llavors vaig entendre que ja era massa tard. Una llàgrima va caure i va diluir la seva imatge per sempre.