Dia: 22 de maig de 2023

Salvador Laguna_3r Col·legi Mare Janer

Per fi havia arribat el gran moment: podíem treure’ns la mascareta! Vam poder tornar a relacionar-nos amb tothom sense cap norma però va ser un moment estrany. No ens podíem imaginar el canvi que havíem fet en un curt període del temps, tots érem més guapos! Però no tot és tan bonic: el nostre aparell respiratori s’havia acostumat a dur aquell filtre artificial moltes hores al dia i, en treure’l de cop, els primers dies van ser de mocadors i esternuts. A més, alguns ja no podien fer ganyotes o riure a classe protegits per la mascareta, ni mastegar un xiclet. Tot i aquests petits inconvenients, quina alegria fa tornar a la normalitat!

David López Peralba_3r Col·legi Mare Janer

Recordo aquella tarda a l’Escala. Jo tenia sis anys, m’encantava la platja, tenia molta curiositat, m’agradaven molt els peixos, tant que els vaig seguir fins a unes grans roques. Era molt cansat, llavors vaig posar el peu a la roca. En aquell precís instant vaig sentir com cada petita però punxeguda pota de l’eriçó de mar se’m clavava al meu suau peu. Vam anar de seguida al CAP on van donar als meus pares crema i pinces. Vam anar a casa i allà em van treure quasi totes les potes. De sobte em va despertar la meva mare, vaig pensar que tot havia estat un somni, fins que em va dir: “David, desperta, que t’he de curar un altre cop”.