La senyora del barri

Bertran Mañaricua_3r Col·legi Sagrada Família

És una dona ja de certa edat de qui ningú sap el seu nom ni el seu origen però que tothom que viu al barri coneix, una dona que per molt que la vulguis evitar acabes trobant. És una senyora molt gran que alguns fins i tot creuen que té segles i que sempre que la trobes et comença a parlar. I sempre t’explica la mateixa història. Ara no me la facis explicar, perquè quan parla, no l’entens però tu fas que sí amb el cap, perquè com al final no facis veure que et fa gràcia s’enfada amb tu. I no seria el primer cop que un jove ha acabat agredit per aquesta senyora anònima d’una edat desconeguda. Així que ja sabeu una història més.

Avui el meu gos m’ha parlat

Júlia Lorente Nieto_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em vaig aixecar amb un so molt molest, l’alarma del meu rellotge. Vaig sentir com algú em deia bon dia des de la cuina. Qui era? Que estrany! Em vaig aixecar de pressa i el meu gos em va preguntar com havia dormit amb la meva veu. Què estava passant? Per què el meu gos tenia la meva veu? Estranyada, sí, però vaig esmorzar xurros amb xocolata com cada diumenge. La meva mare va marxar amb unes amigues i quan va arribar, vaig decidir fer-me l’afònica. Com podia explicar a la meva mare que tenia veu de gos? I què passaria l’endemà a l’escola? Encara tindria la veu del Teddy? I amb aquest patiment, me’n vaig anar a dormir. Bon dia! Bub-bub!