El meu somni

Rim Laassara_3ème D Lycée comte de foix
El meu avi patern va morir per culpa d’un problema cerebral. Des de llavors tinc molt clar que vull ser neurocirurgiana. Des que era ben petita sempre m’ha interessat tot el que estigués relacionat amb el món de la medicina. Em considero pacient, constant i responsable. Estic segura que ho aconseguiré, ja que com diuen els meus pares: amb esforç i dedicació tot és possible. És el meu objectiu en aquesta vida, però sobretot el meu somni. Si ho aconsegueixo estaria molt orgullosa de mi, però el més important és que d’alguna forma podria honorar la memòria del meu avi, cosa que em convertiria en la persona més feliç del món.

La infància

Oihana Da Costa_3ème D Lycée comte de foix
El que més enyoro és l’etapa de la vida en la qual era la més feliç del món, res em preocupava i la vida era perfecta: la infància. Enyoro l’època en què no tenia pràcticament deures, quan tenia moltíssims amics, quan no m’importava com vestia, quan no em passava els caps de setmana fent deures, quan tenia moltíssima confiança en la meva família i en mi, quan l’únic que feia quan arribava a casa era mirar els dibuixos animats menjant-me un bon entrepà, quan podia comportar-me com volgués, en definitiva, quan era feliç. Tampoc soc infeliç ara, però no hi ha res que pugui comparar-se a la felicitat d’aquells moments: la infància.