Nayara Hens_3éme A Lycée Comte de Foix
Ja no serà igual quan em desperti sense els crits que sempre em feien somriure, quan passi per davant la porta de la seva habitació, quan ja no faci el recorregut per acompanyar-lo a l’escola, quan ja no estigui obligat a quedar-me a casa per cuidar aquella personeta tan especial, quan ja ningú em demani per jugar tots els dies, quan ja no passem per la botiga de joguines, quan el lloc a la taula romangui buit, quan els pares ja no somriguin, ni jo tampoc…
I al final del dia, de les setmanes, dels mesos, dels anys, senti sempre aquell enyor i aquell buit que pateixo des d’aquella fatídica notícia. Perquè sempre et trobaré a faltar!