L’arbre que pensa

Teo Tugues Sorribes_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp

Sentia com els ocells cantaven sobre les meves branques, notava com el vent colpejava el meu tronc, com algun animaló rosegava a les meves arrels o quan la pluja queia i regalimava per l’escorça blanca. Em vaig despertar i no em va agradar el que vaig veure… Una gran fulla metàl·lica i afilada estava donant cops al meu estómac sense parar. També se sentien uns sorolls molt molestos que venien d’uns aparells elèctrics que en deien moto… no sé què. Els assassins d’arbres estaven preparats per fer caure el meu gran cos al terra humit del bosc andorrà. Quan la meva estimada em va dir que no, totes les meves esperances es van esvair.

La noia de l’hospital abandonat

Dani Da Rocha Pereira_3r C EA Segona Ensenyança D’Encamp
La Lorena volia integrar-se a un grup de nois i noies, però havia de fer una prova. Per tal d’integrar-se, va acceptar allò que li van dir: era entrar en un hospital abandonat per trobar una caixa que hi havien amagat per fer la prova. La noia es va repensar si entrar o no. Va decidir d’entrar i buscava i buscava. La va trobar, però es va quedar en xoc al baixar les escales, en trobar un noi sense vida. Amb molta por, va sortir corrent fins al grup d’amics i va començar a explicar el que havia passat. Es van riure d’ella fins que van veure el cos que es movia. Es van espantar i van córrer, però un cop d’aire va tancar la porta.