Nora Celades Vila_3r A Col·legi Mare Janer
Era dempeus al terrat de l’edifici, a la vora. Pensava i pensava i no sabia si fer-ho. Pel darrere va sentir una veu masculina que deia:
–No ho facis.
–Per què? –va preguntar.
–Perquè no val la pena.
Es va girar i era un noi bastant atractiu. Van estar parlant una estona i després van anar a prendre un gelat. A poc a poc en van fer molt amics. Anaven passant els dies i les setmanes i cada vegada se sentia millor amb ell. Se n’havia enamorat. Un dia li va dir el que sentia i va ser recíproc, van ser molt feliços. Però, és clar, això no havia passat. O sí, però només al seu cap. Ella tenia esquizofrènia i s’estava tirant del terrat.