Mes: novembre de 2023

Ona Maso Vilaplana_3r B EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

A l’escola em fan bullying, a casa els meus pares mai hi són. No tinc germans, soc filla única. La meva vida segueix una rutina avorrida que sempre és igual. Un dia tornant de l’escola, noto una mà que m’agafa i m’adormo. Em desperto dins d’una sala fosca, negra, freda sense res ni ningú. Sento cotxes, sé que estic al costat d’una carretera. Crido molt fort i sembla que ningú em sent. Mentre ploro intento obrir la porta. Ho aconsegueixo, surto d’aquella sala, ja és fosc. Truco als meus pares des d’una cabina telefònica, no em contesten, ningú es preocupa per mi, tothom segueix amb la seva rutina sense saber res del que ha passat.

Pol Álvarez Beiroa_3r B EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

En un moment notava una ventada molt forta, com si estigués volant. Em vaig despertar i estava volant, estava anant per unes escales on a dalt de tot hi havia una porta molt gran, un àngel es va mostrar. En arribar hi havia molta gent i per treure’m la por vaig parlar amb un senyor que es deia Kennedy. Em va dir que ell estava en una desfilada amb un cotxe amb la seva dona i es veu que li van disparar una bala a la jugular, i una altra bala al cap. En aquell moment em vaig adonar que estava mort. Tota l’estona estava pensant com havia passat. Mentre pensava el motiu vaig veure que em van dir que passés endavant.

Óscar Domínguez Hinojosa_3r B Col·legi Mare Janer

Estava sol, trist, apartat de la societat, des que ella va morir. Quan un dia, caminant a la deriva de la tristesa, vaig trobar aquell gos que em salvaria la vida. Aquell animal semblava trist i sol, igual que jo. Tenia la sensació que ell volia que el seguís, i això vaig fer. Vam arribar a un descampat on no hi havia ningú, només una porta sola al mig del no-res, que ell esgarrapava amb emoció. Només tocar-la es va obrir. Sense pensar-m’ho la vaig creuar deixant enrere aquell món trist i… En creuar-la, vaig aparèixer en un món diferent. On era ella i, amb llàgrimes als ulls, ens vam abraçar per no tornar-nos a separar.

Guillem Díaz_3r B Col·legi Mare Janer

Era una tarda tranquil·la, jo era a casa meva amb uns amics, estàvem tan cansats de jugar que ens vam adormir. A mitjanit un soroll ens va despertar. En Xavi ja sabia què era el que passava, però no ho va dir. De reüll, vaig veure una llum que venia de casa dels meus veïns, però ells se n’havien anat de vacances. El Xavi estava nerviós, però no li vaig donar importància. De sobte, un home amb passamuntanyes va aparèixer. En Xavi es va posar al davant i va dir que nosaltres no hi teníem res a veure, però l’home estava molt nerviós, va treure un revòlver i em va disparar. I així és com vaig descobrir que hi ha amistats perilloses.

La dada estrella del dia serà la xifra del PIB americà, que es coneixerà a les 14.30 hora andorrana. Els analistes esperen que la xifra pugi amb força respecte a la dada de l’octubre i s’estima que la xifra pugui ser del 4,9%. Des d’Europa es coneixeran les xifres d’inflació d’Espanya i d’Alemanya, com a preludi de l’IPC de l’eurozona que coneixerem demà. Els analistes esperen que la dada es pugui reduir lleugerament respecte a la xifra anterior, que va ser concretament del 2,9%, tot i que hi ha analistes que tot i la millora prevista auguren un repunt per al desembre. Els mercats ahir van cotitzar sense grans referències macroeconòmiques. Només va destacar la millora del sentiment dels consumidors alemanys. Tot i que segueixen en nivells preocupants, concretament l’índex de confiança del consumidor que elabora GfK se situava en -27,8 respecte al -28,3 anterior, sent la vint-i-quatrena vegada consecutiva que l’índex es manté en terreny negatiu. Les borses van acabar tancant mixtes, destacant el mal comportament del CAC, arrossegat per les caigudes del sector del luxe, destacant les caigudes de LVMH, Pernod Ricard o Kering. I, per contra, l’IBEX segueix amb bona ratxa destacant en positiu a Europa, pujant més d’un 0,7%. Ahir la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va comparèixer davant del Parlament Europeu i va reconèixer un canvi de tendència sobre la inflació gràcies a les fonts domèstiques. També va parlar Nagel, membre del BCE alemany, tornant a insistir que la situació de la inflació esta millorant.

Cristina Lopes Meda_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp

Ell, atracció, il·lusió, nervis, felicitat. Enamorada? Parella, dies, petons, setmanes, abraçades, gelosia, mesos, mentida, marques, moments, regals, promeses, viatge. Sant Joan, petards, diversió, festa, platja, nit. Ruptura. Ansietat, estrelles, amiga, pena, història, ell. Consol, hores, tristesa, solitud, esport, aprimar, desfogar-se, plorar, música. Enyorança, dies, setmanes, desgràcies, retrobament, ansietat, temps, baralles, solucions, pau, normalitat… Penediment, dessuadora. Reflexionar, enyorança, pensar. Tornar? Segura? Noves persones, nous sentiments. No, només ell. Tornem a començar

Mario Joao Amorim Alves_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp

Un dia vaig anar al meu entrenament de futbol, com cada dimecres a les 5 de la tarda. Tot va anar com sempre, vam fer exercicis d’escalfament i uns quants xuts a la porteria. Vaig fallar molts tirs perquè jugava de defensa central, però el meu entrenador em va motivar a millorar els meus tirs i la concentració. Aquesta empenta va fer que canviés de posició a davanter centre. Després vaig dedicar molts i molts anys a entrenar de valent amb molts esforços. Ara, recordo això amb nostàlgia mentre agafo el premi rodó i daurat, que tothom somia tenir a les mans per sentir el que ha valgut la pena l’esforç.

Ariadna Rodrigues Alonso_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

Cada dia l’arbre era diferent. El nen sortia de casa i es quedava mirant l’arbre, que a poc a poc canviava de posició. Per més que ho expliqués a la gent tothom el prenia per idiota, ningú el creia, deien que eren imaginacions seves. El nen es quedava cada nit observant l’arbre per comprovar si la gent tenia raó, fins que un dia la mare, ja cansada, el va portar a l’hospital. El nen es va despertar en un llit. Al seu voltant hi havia persones plorant. Se li va acostar un home amb bata blanca, li va posar un embenat als ulls i li va dir una frase molt trista: tenia una malaltia ocular degenerativa, i li quedava poc temps de vida.

Jordi Rogel Sarrat_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

Molt de temps per aconseguir-ho, un somni complert, satisfacció. En Joan és un estudiant excel·lent amb pocs recursos. Esforçant-se molt des de petit, ha estat becat i l’any vinent estudiarà a Holanda, on continuarà amb Biomedicina, per tal d’assolir el càrrec que sempre ha somiat. S’apropa el dia i encara no s’ho creu. “Què porto?”, es pregunta repetides vegades. “L’holandès és difícil?”, creu que tot i que pugui ser complicat, se’n sortirà, sempre ha tingut facilitat per les llengües i interès per aprendre. Arribat el dia, empaqueta, s’acomiada… i marxa cap a l’aeroport. –Escolti, perdoni, el seu passaport no és apte per volar.

Gleb Kopenking_3ème D Lycée comte de Foix

Era un cap de setmana d’estiu, amb els meus amics a França divertint-nos amb les motos d’enduro. Tot semblava perfecte, però un dels nostres companys estava trist i no sabíem com ajudar-lo. Volíem sorprendre’l, animar-lo i vam decidir regalar-li una moto nova perquè la seva era molt vella i molt atrotinada. Era millor que la que ell tenia i va ser tan gran la sorpresa per a ell que vam aconseguir que fos feliç. Vam estar fent molts entrenaments perquè s’adaptés. Així doncs, vam poder participar tots en la competició que es feia al poble i el nostre amic a qui li vam regalar la moto va acabar ocupant el tercer

Jordi Farràs Gramunt_4t C Col·legi Mare Janer

És un dia qualsevol. 6.30 del matí, sona l’alarma que desperta tota la família, descanso al llit deu minuts. Ve la meva mare, em renya, vaig amb pressa al lavabo, em rento la cara i baixo a esmorzar. Em dutxo, em vesteixo, ho preparo tot per anar al col·legi, baixo a mirar aquella cosa quadrada que t’informa i on no paren de dir mentides, coneguda com a televisor. Passejo l’animal de quatre potes perquè si no em castiguen. Fa les seves necessitats, arribo a casa i ja estic preparat per anar al col·legi. Silenci absolut. Llavors recordo que som a dissabte i me’n torno al llit sabent que m’he despertat a les 6.30  per a res. Maleïda rutina!

Júlia Comella Neira_4t C  Col·legi Mare Janer

A l’escola sovint em deien com m’assemblava als meus familiars. Que si “la Clàudia i tu això…”, que si “el teu pare allò…”. Em molestava molt que els professors m’hi comparessin constantment. Feia de la meva identitat un misteri total. Sentia que no tenia personalitat. Però hi havia d’haver alguna cosa que em fes diferent… O pot ser no? No ho sabia. Després de rumiar-hi un temps, havia arribat a la conclusió: en mi no hi havia res que destaqués. Sempre m’havia conformat amb aquesta idea sense atrevir-me a descobrir qui era realment. Però això havia de canviar. Aquell seria el curs en què descobriria la meva veritable essència.

Núria Pujol_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino

Després d’entrenar, el meu equip i jo vam anar a fer una activitat de convivència a una cova subterrània. Estàvem al mig de la cova quan comença a ploure. La cova s’inunda ràpidament i pugem tots a sobre d’una roca a esperar. Passen hores i fins i tot dies passant fred, gana i set. Em desperto i veig bombolles a l’aigua. De cop surten dos anglesos. Un amic que sabia anglès ens tradueix: “Esteu bé?” “Diuen que sortirem.” Perdem la noció del temps. Els anglesos tornen i no venen sols. “Nois, tornem a casa”, diu el meu amic. En un obrir tancar d’ulls em desperto a l’hospital. Veig la meva mare, “més de 15 dies sense veure’t”.

Roc Jaen_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino

Un matí els meus pares em van proposar d’anar a comprar. Jo aquell dia em vaig despertar tard perquè em feia molta mandra, ja que havia sortit de festa. Finalment, vaig accedir i vam arribar cap a les dotze als grans magatzems. Ens havíem d’afanyar perquè aquell dia tancaven a la una. De cop es tanquen els llums i veiem que estem tancats i que ja no hi quedava ningú, a dins. Aquella va ser la millor tarda de la meva vida: imagineu tot el que es pot fer en uns grans magatzems. Vam haver de fer saltar totes les alarmes perquè sentíem moltes sirenes i fins i tot algun helicòpter a fora.  Finalment, vam poder sortir sense que ens veiés ningú.

Melany Atalaya Veiga_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

La família Hernández va anar a un hotel a passar la Setmana Santa. Quan van arribar els van donar una habitació, van deixar les maletes i es van dirigir a la piscina. Els pares van anar a prendre alguna cosa, els nens es van quedar nedant a la piscina. El fill de 14 anys es va enamorar d’una noia. Van començar a parlar gràcies a la seva germana de 12 anys. A la nit van quedar a soles i es van enrotllar. L’endemà van tornar a quedar a la piscina. Quan va arribar la nit van anar a fer un passeig, però aquesta vegada amb els pares. El dia següent el fill va anar a buscar la noia, per demanar-li de ser nòvios, però estava morta.

Arnau Ransanz Figueredo_3r C EA Segona Ensenyança de Santa Coloma

Estava tornant a casa amb la moto, quan un cotxe quasi em xoca. El vaig perseguir dissimuladament, havia aconseguit entrar a la seva casa. Tot seguit, van començar a sonar sirenes i vaig fugir amb la moto, però la policia em va veure i em van començar a perseguir. Jo estava passant els cotxes sense vigilar, vaig ser capaç de despistar la policia i sense saber com, la vaig despistar per Encamp. Després de tot el que havia passat estava tornant a casa molt ràpid i sense vigilar el que em podia passar, quan estava arribant a casa, vaig tenir un accident i els agents de la policia em van preguntar per què havia matat aquella família.

AILINE FLORES HURIA_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia plujós vaig anar al cinema a veure una pel·lícula d’Almodóvar. Vaig entrar a la sala i va començar la pel·lícula. Jo estava tranquil·la quan es van sentir sorolls per tot arreu i es va apagar la pantalla. Tot era fosc i el soroll, inquietant. La porta de sortida es va obrir i va entrar el vent fred de principis de tardor. Vam sentir un altre soroll fort. La porta de sortida es va tancar de cop. Estàvem espantats. La pel·lícula va reprendre, però era molt diferent. Era de terror. Els llums parpellejaven molt ràpid, vaig intentar aixecar-me; però quelcom m’ho impedia. Vaig forcejar a la butaca i, de sobte, es va fer fosc…

ZADIG DELERIS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Hola! Em presento em dic Gelert Black. Vaig néixer a Escòcia i vinc d’una gran família de mags. Quan tenia 11 anys vaig rebre la meva carta d’admissió de l’Escola de Màgia Hogwarts i em van escollir a la família Hufflepuff. Vaig créixer amb una pregunta permanent. M’agraden els nois o les noies? Vaig descobrir que estava enamorat d’un estudiant de Hogwarts anomenat Ted To. A l’octubre durant la classe d’història de màgia, vaig veure en Ted mirant-me, semblava molt enamorat. Després de la classe em va parlar i em va dir que estava enamorat de mi igual com jo d’ell, així que ens vam fer un petó i des d’aquell dia tenim una relació.

POL CASANOVAS REINA_4t A COL·LEGI MARE JANER

Mai t’ha passat que estàs tranquil a casa i de sobte et truquen i penses, qui pot ser?  Això mateix em va passar. Vaig poder veure que era el meu pare, cosa molt estranya perquè el meu pare gairebé mai em truca. Vaig respondre. Vaig escoltar una veu mig trencada i plorant que em digué: “T’he de dir una cosa.” En aquell moment em vaig imaginar el pitjor, que potser el gos s’havia escapat o que el meu germà s’havia fet mal, però mai em vaig poder imaginar el que m’anava a dir en aquella trucada de trenta segons. Quan em va dir “la mare ha mort” em vaig quedar paralitzat. Em vaig morir per dins, com un foc que s’apaga per la pluja.