La Júlia i el Max

ABRIL PALACIO RODRÍGUEZ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un dimecres a la tarda quan la Júlia era al parc, jugant sola. Un nen anomenat Max es va apropar per jugar amb ella. La Júlia, en veure el Max, se’n va anar corrent. En Max no va saber per què tothom se’l mirava. Era un nen molt curiós i ningú jugava amb ell. En Max tenia un problema anomenat autisme, però era molt llest, era un dels més llestos de la classe. Després de dues setmanes, el Max va tornar a anar al parc i es va trobar a la Júlia. Ell va preguntar a la Júlia per què se n’havia anat corrent. La Júlia va callar, però el Max va continuar preguntant fins que la Júlia li va dir que eren germans de diferents pares.

El 4 de piques

ALEJANDRO MOUTA CORTÉS_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quan ja és fosc, es diu que un assassí en sèrie surt del seu amagatall i mata a tots els nens i nenes que hi ha al carrer. Això passa des de fa molts anys, però jo mai m’ho havia cregut. Vaig sortir al carrer en una fosca però animada nit de Carnaval, tots estaven disfressats i portaven la cara coberta amb una màscara. Hi havia unes persones que estaven deixant un 4 de piques a diversos llocs solitaris del parc, m’hi vaig apropar i un lleuger ganivet es va recolzar sobre el meu coll. Després d’això no recordo res més, doctor…