Carla Puig_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Feia hores que estàvem en aquell cotxe. El viatge se’m feia llarguíssim. Els núvols eren negres i el cel s’enfosquia. El sol brillant que coneixem podia notar que tot era fred. No sentia cap ocell cantar: tot era foscor en els meus pensaments. Quan vaig arribar al meu destí, ho vaig entendre. Em vaig fer la pregunta que feia hores que rondava pel meu cap. Era això un somni? Vaig baixar del cotxe i vaig veure la llum. M’hi vaig endinsar i, per fi, ho vaig entendre. No era viva, la meva consciència descansava en pau i el famós viatge acabava d’acabar amb el meu cos enterrat sota una terra calma. I aquí acabo jo: dins d’un túnel de foscor.