Un viatge etern

Carla Puig_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino

Feia hores que estàvem en aquell cotxe. El viatge se’m feia llarguíssim. Els núvols eren negres i el cel s’enfosquia. El sol brillant que coneixem podia notar que tot era fred. No sentia cap ocell cantar: tot era foscor en els meus pensaments. Quan vaig arribar al meu destí, ho vaig entendre. Em vaig fer la pregunta que feia hores que rondava pel meu cap. Era això un somni?  Vaig baixar del cotxe i vaig veure la llum. M’hi vaig endinsar i, per fi, ho vaig entendre. No era viva, la meva consciència descansava en pau i el famós viatge acabava d’acabar amb el meu cos enterrat sota una terra calma. I aquí acabo jo: dins d’un túnel de foscor.

El meu valor

Max Peris_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino

Recordo quan era jove i començava batxillerat. Tenia una colla d’amics amb la que passava el temps. Quan estava amb ells em sentia lliure, no tenia cap preocupació. A l’escola no era el millor; era un nen problemàtic a qui no li importaven els estudis. Una nit vaig tornar a casa, però, i vaig acabar discutint amb els meus pares. Vaig agafar la moto per intentar fugir d’allà, per ser lliure, però enmig del túnel la roda de darrere va patinar i vaig sortir disparat. En aquell moment va semblar que es parés el temps. Quan vaig tornar d’aquell somni vaig entendre el valor de la meva vida i què havia de fer per aprofitar-la.