Amb l’alè al clatell

Julen Santiago Calvo_3rB EA 2A Ensenyança d’Ordino

És una nit freda, tot és a les fosques, només sento la meva respiració. Soc a casa meva quan de sobte sento passes molt a prop meu, noto que el meu cor batega cada vegada més fort, estic suant i alerta pel que pugui passar. De cop, darrere meu, sento una arma que es carrega i noto l’alè d’un desconegut al meu clatell, no sé ni què fer ni què dir, però estic disposat a plantar-li cara, encara que el meu esforç sigui en va. L’home no té cap mena de pietat i de cop dispara. Tot seguit, torno a carregar una nova partida; ara, però, arreglaré el que ha sortit malament a la partida anterior.

Les vespes

Lara Ribeiro_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino

A l’escola hi havia una classe que no parava de cridar. Érem nosaltres, 3r B. Ningú sabia per què cridàvem tant, fins que els vam explicar que al costat de la finestra hi havia un niu de vespes. Uns especialistes van venir per poder-les matar, els alumnes no podíem entrar a classe per la mala olor de l’esprai que posaven. Avui quan hem arribat a classe totes les vespes estaven mortes. Nosaltres pensàvem que ja no n’hi havia més, fins que de cop una ha començat a volar per l’aula i hem tornat tots a cridar. Han començat a reviure algunes vespes més, han començat a donar voltes per tot arreu. Fins que han vingut els bombers.