Júlia Comella Neira_4t C Col·legi Mare Janer
A l’escola sovint em deien com m’assemblava als meus familiars. Que si “la Clàudia i tu això…”, que si “el teu pare allò…”. Em molestava molt que els professors m’hi comparessin constantment. Feia de la meva identitat un misteri total. Sentia que no tenia personalitat. Però hi havia d’haver alguna cosa que em fes diferent… O pot ser no? No ho sabia. Després de rumiar-hi un temps, havia arribat a la conclusió: en mi no hi havia res que destaqués. Sempre m’havia conformat amb aquesta idea sense atrevir-me a descobrir qui era realment. Però això havia de canviar. Aquell seria el curs en què descobriria la meva veritable essència.