Sense vida!

Ariadna Rodrigues Alonso_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

Cada dia l’arbre era diferent. El nen sortia de casa i es quedava mirant l’arbre, que a poc a poc canviava de posició. Per més que ho expliqués a la gent tothom el prenia per idiota, ningú el creia, deien que eren imaginacions seves. El nen es quedava cada nit observant l’arbre per comprovar si la gent tenia raó, fins que un dia la mare, ja cansada, el va portar a l’hospital. El nen es va despertar en un llit. Al seu voltant hi havia persones plorant. Se li va acostar un home amb bata blanca, li va posar un embenat als ulls i li va dir una frase molt trista: tenia una malaltia ocular degenerativa, i li quedava poc temps de vida.

Per fi

Jordi Rogel Sarrat_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

Molt de temps per aconseguir-ho, un somni complert, satisfacció. En Joan és un estudiant excel·lent amb pocs recursos. Esforçant-se molt des de petit, ha estat becat i l’any vinent estudiarà a Holanda, on continuarà amb Biomedicina, per tal d’assolir el càrrec que sempre ha somiat. S’apropa el dia i encara no s’ho creu. “Què porto?”, es pregunta repetides vegades. “L’holandès és difícil?”, creu que tot i que pugui ser complicat, se’n sortirà, sempre ha tingut facilitat per les llengües i interès per aprendre. Arribat el dia, empaqueta, s’acomiada… i marxa cap a l’aeroport. –Escolti, perdoni, el seu passaport no és apte per volar.