L’evolució

BIEL CUITO ROSAS_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Cada matí penso en quina obra d’art puc pintar: una posta de sol, una parella davant el mar, una imitació de la nit estelada… Un dia em van dir que pintava molt bé i vaig pensar que seria un pintor famós, com Picasso, i que seria reconegut per les meves obres. Quan vaig entrar dintre d’aquella sala de l’Acadèmia de Belles Arts estava content, animat, però quan vaig saber que no havia passat la prova d’admissió, vaig quedar molt sorprès. Sembla mentida que des d’aquell dia sempre tingui el mateix somni. És molt impactant com he canviat el meu futur des d’aquell dia. No soc pintor, soc líder del Partit Nacionalsocialista i dictador.

Compte enrere

MARTA CABASES SISTERÉ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era el moment. Els nervis a flor de pell, no podia dubtar. Era allà dalt, i l’alçada no la deixava pensar amb claredat. Ara no era el moment de qüestionar les seves decisions. S’acabava el temps. Però i si… No, ja prou. Respirà fondo, calmà la ment. Feia temps que s’havia plantejat fer-ho i no trobava les forces. Però ara estava decidida. Notà la tènue brisa, i sentí calma. Aquesta sensació la reconfortà, i la suavitat d’aquell quasi imperceptible vent l’empenyé a acabar d’una vegada per totes. 3, 2, 1… es deixà caure al buit. Ho havia fet. Ho estava fent. Amb les ales obertes, per fi, com la resta d’ocells, havia après a volar.