Sentir-te mort

Erika Font Álvarez_3r D Lycée compte de foix

1914, la guerra esclata a França. Tothom té ganes d’anar a lluitar per protegir el seu país. Crèiem que seria fàcil i que no duraria gaire. Tot això eren mentides dites pel govern. Les famílies, els militars, tot Europa enganyat. Quan em van enviar a Armènia em vaig adonar de la tristor tan gran d’aquell país. No hi quedava res. Tot estava mort. Només hi havia persones mortes o mutilades. Tocava anar cap a Rússia i, en canvi, jo tenia ganes d’anar cap a casa. De cop i volta vaig sentir un dolor molt fort. Em van disparar. No veia ni sentia res. Tot al meu voltant era destrucció i soledat. Només quedaven totes aquelles mentides.

Dies malalts

Sara Navarro_3r D Lycée comte de foix

El pitjor sentiment que es pot tindre és llevar-se amb la gola rasposa i més els dies d’escola. Tindre el nas tapat és odiós. Que et comenci a fer mal la panxa, millor ni ho comento. Són els dies en què la meva mare em cau malament per no deixar-me dormir. Perquè escoltar el professor i mantenir els ulls oberts és bastant complicat. Després em sorprenc quan no entenc res de l’examen. En dies com aquests, no val la pena anar a la infermeria de l’escola. Ja que tinguis el que tinguis et donen el mateix medicament fastigós. Si et deixen trucar als pares és miraculós. Han d’estar de bon humor per fer-ho. Aquests dies no m’agraden gens.