Desamor

Daniela Blanco Martínez_3r C Col·legi  María Moliner

Les ombres de la nit cauen sobre la ciutat, i jo, perdut en un mar de records amargs. Els carrers que abans eren plens de colors i somriures ara són grisos i buits, com el meu cor. Recordo aquells dies quan érem inseparables, quan el teu somriure era la meva llum. Però ara, tot això és un record, una il·lusió que es va esfumar com el fum d’un cigarret que s’apaga. Has deixat cicatrius profundes en la meva ànima. Els teus records em persegueixen i cada racó de la ciutat em recorda a tu. Intento oblidar-te, però m’és impossible. El desamor em consumeix lentament, com una ferida que mai no cicatritzarà.

No sé qui soc

Ariadna Lopes da Costa_3r C Col·legi María Moliner

… i vaig arribar al punt que em vaig preguntar qui era aquella persona. No la reconeixia, era completament estranya i era a casa meva. Mai va poder dirigir-me la paraula, només m’observava i no deia res. Cada vegada em qüestionava més. Qui era aquella noia que no em treia la mirada de sobre. Pensava i pensava i no trobava cap resposta a aquella pregunta que no em podia treure del cap. Jo tampoc volia preguntar, es veia insegura. La meva expressió facial va canviar completament en adonar-me que era només el meu reflex al mirall del lavabo. Ara la pregunta no és qui era aquella persona, sinó, on havia anat l’antiga jo…