Sentiments que fan ballar

Marwa Essaken el Horo_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Semblava un dia qualsevol, després de llevar-me, esmorzar i dutxar-me, en obrir el mòbil, arribà el missatge que havia de canviar-me la vida. Era de la meva acadèmia de ball, el text deia: “Gràcies a l’esforç i a la perseverança que ens has demostrat et mereixes integrar el nivell més alt de l’acadèmia! Esperem la teva conformitat i resposta impacientment.” La felicitat em va envair, estava eufòrica, nerviosa i impacient per veure la reacció dels meus pares. Quan vaig anunciar la proposta, els sentiments es van barrejar. Felicitat, joia, alegria, tristor, desànim. De sobte va entrar la meva mare per despertar-me. Quina desil·lusió!

Quan vaig arribar al món

Adam Makni_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan vaig arribar al món, vaig veure una llum blanca, vaig sentir una persona plorant d’alegria, era la meva mare que m’abraçava. Sentia el seu cor bategar, l’alegria va envair el nostre espai. Quan vam sortir de la clínica, vam anar a casa i va començar una nova etapa plena d’il·lusió. Sempre recordaré aquell primer braçalet que em va regalar la meva mare, encara el tinc guardat com un tresor a la meva habitació. Després vindria la meva primera paraula, “Dido”, que seria el meu sobrenom. L’alegria era immensa. Més tard arribaria l’etapa de la llar d’infants, nens plorant, jugant, corrent… I la vida continua, ja tinc 15 anys!