Dia: 11 de desembre de 2023

ANDREIA FERREIRA DA SILVA_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

El vaig veure i vaig pensar que ruca que havia sigut pensant que alguna vegada es fixaria en mi, que alguna vegada podríem ser alguna cosa més que amics. Em segueix parlant com si mai hagués passat res i em diu que siguem amics; jo no puc ser-ho. Em vaig quedar pensant dient-me que jo valc més del que la gent ha dit. Em deien: “No serveixes per a res! ” i això em feia mal per dins però mai ho expressava en públic (em feia por). Em pregunto si alguna vegada algú de veritat ha sigut amic meu i si algú m’ha estimat de debò com jo els estimava. Ara em fa vertigen fer amics nous o enamorar-me d’algú pensant tot el que m’ha passat.

ALESSANDRO GIANNINONI POLO_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

L’astronauta flotava per l’espai, amb la Terra davant seu. Era una visió majestuosa i dolorosa. La bellesa del planeta el captivava profundament, però els danys causats per la humanitat l’entristien. En aquell moment culminant de la seva carrera, fixant els ulls a la Terra, va prendre una decisió ferma i decidida. La Laura, que així es deia l’astronauta, es va comprometre a ser l’advocada defensora de la Terra, educant per fer veure la importància crítica de protegir el planeta per a un futur millor. Era una promesa inalterable, mai l’oblidaria, una missió personal que sempre aniria amb ella en els seus viatges a través de l’espai.