ANDREIA FERREIRA DA SILVA_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER
El vaig veure i vaig pensar que ruca que havia sigut pensant que alguna vegada es fixaria en mi, que alguna vegada podríem ser alguna cosa més que amics. Em segueix parlant com si mai hagués passat res i em diu que siguem amics; jo no puc ser-ho. Em vaig quedar pensant dient-me que jo valc més del que la gent ha dit. Em deien: “No serveixes per a res! ” i això em feia mal per dins però mai ho expressava en públic (em feia por). Em pregunto si alguna vegada algú de veritat ha sigut amic meu i si algú m’ha estimat de debò com jo els estimava. Ara em fa vertigen fer amics nous o enamorar-me d’algú pensant tot el que m’ha passat.