Lorena Pinto Ricardo_3r A Col·legi Espanyol María Moliner
Aquella tarda, un arc iris ple de moltes emocions va travessar el meu cos, ocasionant-me un somriure d’orella a orella. Tenia a les mans una preciosa rodona de mida mitjana, d’un color que brillava tant com la lluna plena. Sense saber que aquell partit tan extraordinari i inoblidable era l’últim, va fer que els nostres caps no tinguessin consciència de la rapidesa en què va passar el temps, però ja era massa tard per tornar a aquell dia tan especial i únic; tan tard que semblava el final d’un conte amb molts records i històries. Ara soc la noia, la companya i l’amiga que va aprendre molt per començar una de les aficions més boniques.