Una trucada a les quatre de la matinada

Ruben Carneiro_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era una nit fosca i de pluja, havia arribat d’una festa de disfresses i estava molt esgotat. Quan vaig arribar a casa solament escoltava les gotes d’aigua caient sobre la finestra. Em vaig adormir fàcilment però una trucada d’un número desconegut em va despertar. Jo no li vaig fer gaire cas però era molt insistent. Així que vaig acceptar la trucada sense pensar-ho dos vegades. Escoltant les paraules em va caure el telèfon a terra, em vaig quedar de pedra amb el que em va dir: “Algú morirà demà.” En aquell moment em crida algú des de fora, vestit de negre, dient-me: “Ja és massa tard per poder solucionar-ho.”

Toc-toc

Hèctor Adrià Ribeiro Alves_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

La història comença quan un noi estava assegut en una habitació, quadrada i sense finestres, aquell noi era l’última persona al planeta. Tots es van morir per una malaltia que a ell no l’afecta. Ell ja portava 20 anys buscant si quedava algú, però absolutament tota la humanitat havia mort. Ell va tenir molt de contacte amb gent que tenia aquesta malaltia, però no la va agafar mai. El noi, definitivament, havia pres una decisió, una decisió sense tornada, no valia la pena continuar allà. Es va posar les sabates més noves que tenia, que feien joc amb la seva roba elegant, i just quan anava a sortir, algú va picar a la seva porta.