XENA BARRERA RODRÍGUEZ_3r B COL·LEGI MARE JANER
No ho sabia, però aquella nit anava d’ocultar-nos les mirades, de no creuar paraula, i em fa dubtar si tot va ser una mentida. Quan em regalaves una ullada, de lluny t’apreciava i sentia que tot tornava: les carícies de matinada, el petó de bona nit, les xerrades transcendents i la connexió especial entre nosaltres. No entenc per què no et vaig abassegar, si tant temps t’havia esperat. No trobaré ningú a qui destinar-li la meitat dels mots que a tu et vaig dedicar. Vaig deixar de birbillejar, però em vas preparar per tornar a lluir amb més poder. Mai ho oblidaré. Si tant temps ho vaig somiar, quants finals pot tindre una història?