CLOE DEVORA ALAYO GONZÁLEZ_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Soc a l’habitació. La mama penja el telèfon i m’arriba la seva decepció. Moltes paraules es repeteixen al meu cap: “No arribaràs a res”, “segueix així i acabaràs sent…,” “no veus que t’has d’esforçar si vols ser algú a la vida?” Sé que es preocupen pel meu futur però tenen idea del que em fan sentir les seves paraules? Són els meus pares, no se suposa que m’haurien d’intentar entendre i donar suport? Ploro pensant que potser tenen raó, “intentaré millorar”, em dic.
Respiro fons agafant forces i arribo on són ells. Estan seriosos, semblen enfadats però no sé ben bé per què. De sobte, em surt un fil de veu: “Em doneu suport o no?”