Ombres

MARTINA MUÑOZ_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Vivia en un poblet on sempre feia fred i plovia gairebé cada dia. Treballava al servei de policia i les úniques urgències eren de gent vella que trucava perquè no trobava el seu gat o s’havia oblidat les claus i no podia entrar a casa . Un dia vaig rebre una trucada, va començar a parlar una dona que es queixava que veia ombres. Li vaig dir que s’ho hauria imaginat, que dormís una mica. Uns quinze minuts després dues persones més van trucar dient el mateix i així cada trucada. Vaig pensar que estava delirant, però de sobte, per la finestra del meu despatx vaig veure una ombra. Vaig aixecar-me de cop. Tot havia sigut un malson.

Aquell missatge…

LUCÍA SÁNCHEZ PUERTA_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

El dia que vaig rebre aquell missatge em vaig quedar immòbil, no m’ho podia creure, el meu malson s’estava fent realitat, quan vaig obrir el missatge tremolava i tenia por, molta por. Pensava que era un somni, i volia despertar del meu pitjor malson, perdre la meva àvia. Les llàgrimes van començar a caure per les meves galtes i vaig començar a ser un mar de llàgrimes. Voldria tirar enrere en el temps, per donar-te tots aquells petons i abraçades que no et vaig donar en el seu moment. Quan vaig anar a la teva casa i no et vaig veure al teu sofà, vaig començar a plorar i sabia que no era un somni, sinó la trista i cruel realitat.