LUCÍA SÁNCHEZ PUERTA_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
El dia que vaig rebre aquell missatge em vaig quedar immòbil, no m’ho podia creure, el meu malson s’estava fent realitat, quan vaig obrir el missatge tremolava i tenia por, molta por. Pensava que era un somni, i volia despertar del meu pitjor malson, perdre la meva àvia. Les llàgrimes van començar a caure per les meves galtes i vaig començar a ser un mar de llàgrimes. Voldria tirar enrere en el temps, per donar-te tots aquells petons i abraçades que no et vaig donar en el seu moment. Quan vaig anar a la teva casa i no et vaig veure al teu sofà, vaig començar a plorar i sabia que no era un somni, sinó la trista i cruel realitat.