Emilia Burgos Osorio_3r C COL·LEGI MARIA MOLINER
Caminant per la platja vaig recordar els teus ulls blaus com el cel, vaig recordar les teves mans com l’escuma del mar, els teus llavis carmí com el capvespre i, sobretot, els teus braços on em sentia protegida, estimada… No em volies perdre, però tampoc em cuidaves. Si sabessis quant vaig plorar per tu, tu també t’odiaries. Vull un lloc on m’estimin i n’he trobat un. He trobat pau en mi mateixa i n’estic orgullosa. Enyorar no sempre significa tornar, és part de sanar. El mar m’acaricia els peus i el vent m’abraça, m’asseco les petites gotes que cauen per les meves galtes i segueixo caminant per la platja…