Ariadna de Sousa_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP
Un jove de 17 anys vivia sol al mig del no-res. Ell somiava amb trobar l’amor, però era impossible. No hi havia ningú. Va aparèixer una noia bonica, perfecta. Al noi li va semblar estrany, però tampoc es va queixar. La va ajudar, semblava agradar-li. El temps passava i eren inseparables, enamorats. Cuinaven, decoraven, reien junts i van tenir fills. El noi ja no hauria de morir sol.
El jove es desperta. Era sota del sostre destrossat de sempre, ell recordava haver-lo arreglat. La noia no hi era, res hi era. Al calendari, era el dia solitari de sempre. Era al mig del no-res, era un jove de 17 anys.