Dia: 8 de gener de 2024

EMMA GARCIA EL BACHIRI_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Les dietes extremes, els comentaris, les amenaces, els abusos, ser controlat per l’empresa, estrès en públic, persones fotografiant-te les 24 hores del dia, estar lluny de la teva família, 1h30 per dormir, tot el dia ballant, tothom recordant-te els teus errors, que et critiquin pel teu pes, no tenir vida privada i més coses. Jo sabia que passaria, però no pensava que hauria d’arribar a l’extrem de voler-hi renunciar. Molta gent vol ser ídol, però no saben els esforços que has de fer. Jo he intentat suportar-ho, però no he pogut, la gent pensarà que soc un covard, però no han parat d’atacar-me. He decidit suïcidar-me.

Ingrid Lasheras Cacais_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

I allà estava; amb el seu uniforme i el fusell sobre l’espatlla. Tenia dos fills, una dona i un gran cor ple de coratge i d’esperança, els quals li il·luminaven el rostre aquell matí fosc. Sabia amb certesa que guanyaria la guerra, una guerra que creia curta. Abans de marxar, però, va dir fermament a la seva família: –No estigueu tristos, tornaré aviat. I recordeu: ho faig per un món millor! Adeu! Van passar molts dies. I cada dia escrivia cartes amb milers d’alenades atrapades. Tanmateix, s’apropava el final de la lluita, i sabia que tornaria a casa. Però mai no es va plantejar, creant així més sofriment, que no tornaria a veure’ls.