Bromes?

Ana Margarida Costa Vale_3r A EA segona ensenyança de Santa Coloma

És increïble com et poden arribar a afectar els comentaris de la gent… Potser te’ls diuen com una broma, sense pensar les conseqüències, perquè sí, un simple comentari que “t’ho has de prendre amb humor”, m’han arribat a dir. Tu l’ignores, què has de fer? Però, l’endemà, el mateix. I així dia a dia: un altre cop el mateix comentari. “És broma, és broma”, et diuen quan veuen que t’ho prens malament. Broma? A mi no m’ho sembla… I més quan ho sents diàriament i se t’acaba ficant al cap, fins al punt que solament pots pensar en això. I per molt que saps que és mentida, te l’acabes creient. Realment és una broma? Per a mi, clarament, no.

Evolució?

JOAN ALEXANDRE CORTÉS SOCASAU_3r  EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Nois i noies de catorze i quinze anys tot el dia amb el mòbil i fumant pels carrers, amors declarats via missatge, parelles sopant absorbides pel WhatsApp, grups d’amics amb doble cara, concerts amb més atenció al telèfon que al cantant. Fins a on hem arribat? On són les trobades per jugar a futbol tot el dia? On són les cites romàntiques amb papallones a l’estómac? On és aquella colla d’amics en la qual pots confiar plenament? On són aquells concerts on tothom s’ho passava bé sense cap pantalla? La societat canvia amb el temps, noves generacions, noves prioritats… Hi ha algú que encara escolti les històries dels avis?