Una mort assegurada

ARIANA DE JESUS SILVEIRO_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Soc la Laura, o aquesta era jo abans d’obrir la porta aquell 13 de març a les 23:08. Encara em veig corrent cap al sofà, posant la tele, veure que parlaven d’algú armat i perillós, però sense donar-li importància i entrar a Netflix. Morta de gana, demanar una pizza. Entrar a Instagram i veure més coses sobre l’home perillós. Em va agafar una mica de por, però s’havia escapat d’una presó llunyana i això em va tranquil·litzar. Començava la pel·lícula i vaig oblidar la notícia, i només esperava amb ànsia la pizza, la meva panxa no parava de demanar-la a crits. Ding, Dong! Que ximpleta vaig ser pensant que era la desitjada pizza! Com vaig poder córrer a obrir la porta a la meva pròpia mort?