Dia: 19 de gener de 2024

Zoe Abril Carretero Monzó_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Hi havia una vegada un grup de nois i noies, estaven tots junts a una plaça asseguts en un banc i al davant hi havia un altre banc amb una noia asseguda. Un dels nens va dir “mira que guapa aquella noia, m’agrada molt, aniré a parlar amb ella”. De sobte el noi es va aixecar i va anar cap a la noia; li va dir “hola què tal, et puc fer una pregunta?”, i la noia va respondre “és clar que sí, diga’m”. El noi li va demanar “creus en l’amor a primera vista?” mentre passava per davant d’ella i la noia va respondre “no, no hi crec”. Llavors el noi va dir “espera, que torno a passar”, la noia es va posar una mica nerviosa, tota ansiosa estava esperant que li tornés a demanar per poder dir-li que sí, ja que a la noia li va agradar la forma de ser del noi i es va enamorar una mica; el volia conèixer més.

Gael Brousset Sansa_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

L’home no s’ho podia creure: com havia pogut oblidar allò? Si no ho feia a temps, tot estaria perdut! En veure la situació, l’home començà a córrer ràpidament fins a casa. Estava a 20 minuts caminant d’allà, però no podia perdre tant temps, o sigui que va optar per esperar el bus. Després de 10 minuts d’espera, impacient, l’home començà a córrer. A mig camí de casa, va veure com un bus passava pel seu costat, però ja no era moment per pensar en el passat, el temps corria. En arribar davant de casa seva, l’home s’adonà que havia perdut les claus pel camí i que no en tenia de recanvi. Ràpidament, va llançar una pedra a un vidre per entrar a casa, i llavors, dins la cuina, va veure una cosa que mai s’hauria imaginat: ja havia tret el pollastre del congelador aquell matí.