Zoe Abril Carretero Monzó_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Hi havia una vegada un grup de nois i noies, estaven tots junts a una plaça asseguts en un banc i al davant hi havia un altre banc amb una noia asseguda. Un dels nens va dir “mira que guapa aquella noia, m’agrada molt, aniré a parlar amb ella”. De sobte el noi es va aixecar i va anar cap a la noia; li va dir “hola què tal, et puc fer una pregunta?”, i la noia va respondre “és clar que sí, diga’m”. El noi li va demanar “creus en l’amor a primera vista?” mentre passava per davant d’ella i la noia va respondre “no, no hi crec”. Llavors el noi va dir “espera, que torno a passar”, la noia es va posar una mica nerviosa, tota ansiosa estava esperant que li tornés a demanar per poder dir-li que sí, ja que a la noia li va agradar la forma de ser del noi i es va enamorar una mica; el volia conèixer més.