La caiguda de l’any

José Gregorio Torres_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Ja fa dos anys que vaig tenir el meu primer accident. Quan estic de vacances sempre m’agrada anar en bicicleta per tot arreu. Un 24 d’agost de fa dos anys vaig anar a donar la que seria la meva última volta en bici de l’estiu amb els meus amics. D’un moment a l’altre, durant aquella passejada pels frondosos boscos d’Astúries, em vaig distreure i, pam!, vaig experimentar una caiguda monumental, dolorosa i patètica, com la descriuen els meus “amics”. El resultat d’aquella batzacada va ser un trencament de braços que em va deixar inservible el que quedava d’estiu, i d’any.

El gos que volia jugar

MATTÉO RICHARD_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

El gos, amb entusiasme, volia saltar d’una terrassa a una altra per tal de veure què hi havia. Volia escapar d’aquella presó anomenada “casa”, en la qual només succeïen escenes avorrides i monòtones. Va saltar de la terrassa, però amb tanta mala sort que va aterrar malament i les potes se li van doblegar. Va rodolar fent una escena còmica, i va acabar caient de males maneres. Els veïns es van sorprendre de veure aquell gos fent un espectacle com aquell i se’n van riure, mentre que el gos es va quedar amb una mirada derrotada, penedit d’haver fet allò. No s’explicaven quin havia estat el motiu que l’havia portat a ser un fugitiu.