Dia: 26 de gener de 2024

Arnau Tàpies Bernadò_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Eren les onze i deu d’un dia qualsevol, mig adormit tenia un mal pressentiment i no s’equivocava. Lluny, se sent un terrabastall enorme que amb segons arriba. Els mobles es comencen a moure, les parets semblen de gelatina, cada cop augmenta més i més. Tan fort és el moviment que els infants cauen del llit. Quan acaba el retrunyiment, als carrers es palpa el terror, les famílies han perdut les seves llars i no saben com passaran la nit. No han pogut dormir en tota la nit i per sort o per fortuna l’endemà abandonaran el país. Però al mateix temps abandonaran milions de famílies que tindran un futur incert, milions de famílies sense llar, milers de famílies que han patit pèrdues que mai es podran reparar.

SAMUEL ZAPATA GIRALDOE_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia abans de marxar vaig estar molt ansiós. Feia més d’un any que no veia la mare i després d’aquell viatge ens podríem retrobar. Però al mateix temps estava trist, ja que m’hauria d’acomiadar de tots els meus amics, familiars i la meva mascota. Vaig acabar de preparar les meves coses. Les últimes hores les vaig passar amb el meu millor amic fent el de sempre. Un cop a l’aeroport, el meu germà i jo ens vam abraçar molt fort i després em vaig acomiadar de la meva mascota. Quan em vaig separar d’ells, em sentia angoixat i ansiós fins que vaig pujar a l’avió, on vaig poder desconnectar de tot esperant el moment d’aterrar a Espanya. Quan finalment va arribar aquell moment, em vaig trobar amb la meva mare. Els dos estàvem molt emocionats per aquell gran retrobament.