Dia: 30 de gener de 2024

Núria Ollé Serres_3r C COL·LEGI MARE JANER

L’adeu és com una taca de pintura que no se’n va mai. L’adeu és poc previsible. L’adeu és estrany. L’adeu és plorar. L’adeu és deixar. L’adeu és una barreja de sentiments que no saps com funcionen, com acabaran ni tampoc com han començat. Mai estàs preparat per a un adeu, ni tampoc per a un hola. Per a què estem preparats? Doncs bé, bona pregunta. Per a què estàs preparat, tu? Avi, em pregunto, com estàs? Ara et dic adeu, però d’aquí un temps et diré hola. L’àvia va fent, la vaig ajudant. Et trobem a faltar. Gràcies per deixar-me una vida fàcil i feliç. Sempre estaré amb una rialla a la cara com tu m’has ensenyat. T’estimo. Adeu, avi.

Zoe Planagumà López_3r C COL·LEGI MARE JANER

Cada dia, quan arribava a casa, estava per ell, l’admirava, l’estimava tant! Però ell feia temps que feia com si res, com si jo ni li importés. Un dia va arribar a casa i em va abraçar, vaig sentir com si tota la ignorància cap a mi hagués desaparegut. Als seus braços em sentia com nou, reviscut un altra vegada, estimat. Anàvem de camí al cotxe i… Per fi, sortia de casa! Em va dir que m’esperés un moment al carrer. Estava feliç. Ell va pujar al cotxe i se’n va anar. L’espera va ser eterna. El temps passava i vaig adonar-me que ell no tornaria i vaig convertir-me en un dels meus amics que veia des de la finestra, sols i abandonats.