Zoe Planagumà López_3r C COL·LEGI MARE JANER
Cada dia, quan arribava a casa, estava per ell, l’admirava, l’estimava tant! Però ell feia temps que feia com si res, com si jo ni li importés. Un dia va arribar a casa i em va abraçar, vaig sentir com si tota la ignorància cap a mi hagués desaparegut. Als seus braços em sentia com nou, reviscut un altra vegada, estimat. Anàvem de camí al cotxe i… Per fi, sortia de casa! Em va dir que m’esperés un moment al carrer. Estava feliç. Ell va pujar al cotxe i se’n va anar. L’espera va ser eterna. El temps passava i vaig adonar-me que ell no tornaria i vaig convertir-me en un dels meus amics que veia des de la finestra, sols i abandonats.