Dia: 3 de maig de 2024

NURIA BARBOSA FIGUEIREDO_3r A

COL·LEGI MARÍA MOLINER

El meu pare era una persona important i me l’estimava molt. No podia estar sempre amb ell, però ho entenia. Un dia sabia que alguna cosa havia canviat perquè vaig notar la meva mare molt diferent. Quan vam arribar a casa hi havia moltes persones esperant-nos i, una vegada al sofà, em van comunicar la pitjor notícia de la meva vida: el meu pare se n’havia anat per sempre. No m’ho podia creure, però observant els ulls de la meva mare sabia que tot allò era real. Em vaig enfonsar, i a dia d’avui no paro de penedir-me de totes les vegades que podia haver estat amb ell, i haver-lo cuidat com ell em va cuidar a mi.

ALAN GARCIA-BAQUERO_3r A

COL·LEGI MARÍA MOLINER

Em vaig despertar, vaig menjar quelcom, em vaig dutxar i raspallar les dents. En conclusió, la meva rutina, tot com un cercle infinit. Veure els meus amics, fer classe, tot el que fa un jove adolescent que viu la seva pròpia vida, però… Un dia vaig reflexionar sobre la vida. Quan arribo tard a classe, em felicito i ho oblido. Quan trec males notes, ho ignoro i dic: serà millor la propera vegada. Però, en canvi, faig els meus deures i no em felicito; m’enfado amb mi. I vaig preguntar-me per què quan tinc un problema me n’alegro, i després em passa alguna cosa bona i m’amoïno. La vida és com l’agafes o la deixes; és un instant.