Dia: 4 de maig de 2024

ANNA RAMÉNTOL FÀBREGA_3r D EA SEG. ORDINO

Tot va passar un dia de sobte, ningú s’imaginava que aquella persona que tant estimava ja no estaria amb mi. Jo ja no podia explicar-li tot el que em passava, com em sentia, ni tots els pensaments que em passaven pel cap. Aquella persona era l’única en qui podia confiar i sabia que mai em fallaria. Tot el que havíem viscut s’havia acabat. Jo no sabia què fer ni com reaccionar a tot el que havia passat en tan sols un minut. Un dels pitjors minuts de la meva vida. No sabia per què havia de succeir tot d’aquella manera. A més a més, adonar-me de tot a la distància d’aquella persona, tampoc va ser fàcil. En un instant ell havia marxat, ja no estava al meu costat. Per què havia de ser així? Sentia com si m’haguessin clavat un ganivet al cor. Si ell ja no era amb mi és perquè estava MORT. 

MARTÍ FERNÁNDEZ_3r D EA SEG. ENS. ORDINO

La fi s’acostava. L’Alexander s’havia esforçat molt, no sols ell sinó tots al seu voltant s’havien esforçat molt, però no podien fer res més, a la falta de pocs minuts ja sabien que tot estava perdut. Però se seguien esforçant, tot i que sabessin que no podien fer res més, tots junts ho donaven tot. Tanmateix, no era suficient, ho intentaven cada cop més, però no podien fer res més. El rival era massa poderós, ni l’Alexander ni els que l’envoltaven a l’equip eren prou poderosos per vèncer aquell enemic. S’acostaven per intentar l’empat, però el rival els tallava i no els deixava avançar. Com més insistien, més fort es feia l’enemic. Semblava que creixia cada minut que passava. Els doctors no van poder fer res més per l’Alexander. Al final, el càncer el va matar.