Dia: 6 de maig de 2024

DANIELA LINARES CID_3r B COL·LEGI MARE JANER

La Laia dia que passava més hi pensava. Pensava en allò que va sentir dir a la mare: “L’àvia no et tornarà a recollir a l’escola.” Es va sorprendre, sempre la rebia amb alegria i abraçades. Els dies passaven i cada cop l’enyorava més. Cada dia, es quedava esperant a la porta del col·legi per veure si apareixia. La mare deia que no tornaria, era molt gran i necessitava descansar. I tenia raó, va descansar. Tant, que no es va tornar a despertar. Ningú la tornaria a veure. Ni tan sols la seva estimada Laia la va poder tornar a abraçar. A la sortida de l’escola es trobaria una absència difícil d’esborrar que s’allargaria en el temps.

BRISA VALENTINA COBO_3r B COL·LEGI MARE JANER

Falta poc per anar a sopar. La meva família està xerrant i el meu avi és al seu llit. Soc veritablement feliç. Però en aquest moment no ho sé. Ni ho sento. Vaig a fer un passeig, hauria de saludar el meu avi, però ja ho faré després. Sempre hi ha temps. No trigaré gens. Cada vegada falta menys i segueixo caminant. M’he perdut. No trobo casa meva i estic sola. Totes les altres cases i els arbres són iguals. Vull tornar a casa meva però no sé com. Fins que surt el sol. Quan arribo a casa, tothom està assegut al sofà amb cara de gravetat. Els he fet patir? Què ha passat, que no me n’he assabentat? De sobte, el sol s’ha tornat a amagar.