Dia: 9 de maig de 2024

NICOLES RIAL CALLIERI_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

La mort estava esperant per emportar-se la seva recompensa, com una aranya desitjant que algú caigués al parany, però ella no s’havia adonat de les intencions d’aquesta. Si ho hagués intuït, hauria sabut el poc temps que li quedava, com un grapat de sorra que es va escorrent entre les mans fins que només queden uns quants grans. El metge, com un pou negre, va anar engolint tota aquella esperança que quedava a l’interior del seu cor. Li va anunciar que la malaltia era terminal i la mort, l’única solució. Des d’aquell moment va deixar tot allò que li impedia ser lliure i va comprendre que si no se’n lliurava ara no viuria mai la seva vida.

MERITXELL PIRES RAMÓN_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Just en aquell moment se’m va parar el cor i el vaig veure allí, assegut al seu lloc al bar de la meva tia. Estava jugant a cartes molt content, de lluny, se’l veia feliç. Em va dir que m’apropés i ho vaig fer. No pensava veure’l de nou amb el seu xandall i aquella alegria que transmetia. Vam estar una estona parlant i va ser en aquell moment quan em va dir: ”Sé que ho pots fer, tan sols has d’obrir els ulls i superar-ho.” I, de sobte,  vaig sentir un soroll estrany, era l’alarma i em vaig despertar. Mai més va tornar amb mi i va ser la seva manera de dir-me l’últim “adeu”.